Unitat formativa 1: Equips i programari de tractament de textos.

Història de la Informàtica

-Una aproximació tecnològica:

El test de Turing: Va ser proposat en 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder distingir una màquina intel · ligent d'una altra que no ho és.

El test de Turing bàsicament consisteix en: es tracta que un humà fa preguntes a un ordinador, sense poder accedir directament, sinó a través d'una interfície intermèdia, i la màquina genera respostes. Si l'humà creu que el que respon és un altre humà, aquesta màquina serà considerada intel · ligent.

Part Primera:

La pre informàtica: Fa molts mil · lennis, l'instrument de calcular era l'abac.Una maquina que encara que es  antiga i rudimentària a dia d'avui s'utilitza. Un japones en 1947 va demostrar que era molt eficaç, ja que es va enfrontar a un americà que feia servir calculadora, i menys en les multiplicacions l'àbac va  guanyar  a tot a la calculadora.

 L'abac

A principis del segle XVII, trobem els ossos de Napier, inventats per un escoces. Eren unes tires d'ivori amb noms escrits en elles.

Ossos de Napier

En 1622 va aparèixer la regla de càlcul.

Regle de calcul

La Pascalina

En 1642.Blaise Pascal, va inventar la pascalina, gira rodes per registrar valors i utilitza una palanca, per traspassar d'una roda a l'altra.

La Pascalina

Normalment es creu, que les noves tecnologies, apareixen pel azar de l'acció inventiva, d'un gran home o dona .pero no és així, els inventors d'aquests aparells, són persones que han estudiat i han donat moltes voltes, a una idea fins aconseguir el que volien.

Entre 1672 i 1673: La calculadora de leibniz, feia càlculs de les quatre operacions (+, -, x, /) i s'extreia l'arrel quadrada (encara que no sempre ho feia bé).

La calculadora de  Leibniz

Hi ha molts invents, però no tots arriben a comercialitzar-se

Per fi, en 1862, charles xavier calmer inventa l 'aritmómetre. Aquesta calculadora esta perfeccionada i no falla.

l 'aritmómetre

129 anys després de 1801. Joseph Marie Jacquard. Va col · locar dissenys en els seus telers, mitjançant un sistema de cartons perforats.

Diferències amb tot això:

-el teler podia programar-se.

-dissenys atractius.

-representa un factor de progrés vital en la història de la informàtica.

-Les targetes perforades es van seguir utilitzant fins a 1970.

teler de Jacquard

Primer computador modern:

Charles bobbage construeix una maquina per a fer calculs.

.

-Utilitza targetes perforades

-Tenim un cicle natural de les computadores modernes. (Entrada-Processament-Emmagatzamatge.)

Maquina de Charles Bubbage

 

Agusta Ada Byron:

-La primera dona informàtica del món.

-Va contribuir molt a la bona factura dels planells de Charles Bobbage.

-Hi ha un llenguatge amb el seu nom.

En 1890, Herman Holleritch, per accelerar el cens als EUA, va crear un equip, en base als cartrons de Jacquard.

Holleritsch era un estadístic, gràcies a ell no trigaven 7 anys si no 2 i mig a codificar les preguntes del cens a les targetes perforades.

en 1896, era tal l'èxit de Holleritch que va fundar la Tabulation Machine Company. que després es va fondre amb 2 empreses més i van crear, Computing Tabulation Recording Company (1911).

En 1924 després de la mort de Holleritch, la CTRC es canvia el nom per IBM (internacional bushines machine).

Part Segona

La informàtica:

Les raons

La segona guerra mundial, proporciona un estímul als governs per invertir en investigació, per fer millors ordinadors amb finalitats bèl · liques.

Després de la SGM per descriure el progrés tecnic dels ordinadors, els informàtics parlen de generacions informtiques.

-En 1943 per encàrrec de Marina nordamericana la IBM construeixen un marc totalment electrònic, de 17 metres de llarg, 2,2 metres d'alt i 5 tones de pes.

Utilitzat amb fins bel.lics.El primer ordinador automàtic tenia 750 mil parts.

Mark 1 era una màquina molt lenta: Trigava de 3 a 5 segons a multiplicar 2 xifres.

Mark 1

Eniac: Serbia per calcular les trajectòries dels míssils, un equip de científics (Eckert, Mauchly, Atanassof) el van crear

Eniac (1946) tenia 18 mil vàlvules de buit, era una màquina de 3 metres d'alt i 3 metres d'ample i 30 metres de llarg.

Però l'ordinador no guardava les dades.Així John Neuman, crea el concepte d'emmagatzematge de programes.

Primera generació d'ordinadors (1951-1959) (relatiu)

Els orenadores són, per al mercat comercial.

Fan servir vàlvules de buit (aquestes vàlvules podien multiplicar 2 noms de 10 xifres 40 vegades en un segon)

També apareixen els tambors magnètics de memòria (USB antics)
 

tambors magnètics de memòria

Els discs durs de 1956 tenien 5 MB i eren enormes.

La pega de les vàlvules, era que fallaven molt per la calor, i tenien que estar aturades molt de temps, massa, tant que era incòmode, molest i contraproduent.

També eren massa grans i caras per a la gent normal. Nomes els podia utilitzar personal qualificat .Treballaven  en llenguatge de maquines (0 i 1) i les màquines treballaven amb taules perforades.

(Una altra version era Univac) (foto)

Univac

Segona generació d'ordinadors (1959-1963)

Un invent de 1948 el transistor, canvia la forma de fabricar PC

-Eren més petits.

-Consumien menys.

-Treballaven en fred.

-Eren més ràpids, petits i fiables.

Transistors

Gràcies al llenguatge d'alt nivell, els ordinadors són més fàcils de programar.

Els ordinadors es podien comunicar enrte ells. I la cinta magnètica substitueix als tambors.

Una sola cinta magnètica, guarda tanta informació com 1100 targetes.

Però, l'ordinador es quedava parat amb l'entrada i sortida de dades.

La primera solució perquè l'ordinador no s'aturés amb l'entrada i sortida d'informació, es va  culminar el 1964 amb EL ILLIAC IV el primer ordinador de la historia.Que era capaç de fer operacions al mateix temps que entraven i sortien dades .

Una altra solució al problema seria el pojecta MAC (Ordinador d'accés multiple).

ILLIAC IV

Tercera generació (1963-1975)

Un altre invent de 1958, canviarà la forma de fer ordinadors.

Els circuits integrats o semiconductors.

Incorporen molts transistors en un disc i xip, té més velocitat i més memòria, són més barats i petits.

El PDP-8 va ser el primer ordinador del mercat, En 1965.queria dir processador de dades programats.

PDP-8

El PDP-8 va ser l'obra pionera de 1962 es va establir, un lloc mític en la història.

L'empresa era DEC (Digital Equipament Corporation). Els ordinadors eren mes barats.

Les petites companyies, per fi podien comprar (crean el model estrella el 360 que es va vendre molt bé).

En 1967 IBM va decidir obrir els seus sistemes, de manera que l'usuari nomes hagués de comprar els convertidors que necessités.

Aquest procés va ser el principi de la indústria del software.

La quarta generació d'ordinadors (1975-1990)

Un altre invent de la decada dels 70, va ser el xip microprocessador

xip 4004

Un sol xip tenia tota la unitat de control i la unitat aritmetologica. Eren més ràpids de fabricar, i un sol xip contenia milers o milions de transistors.

Però les grans companyies no s'ho van prendre molt seriosament, ja que deien que aquesta novetat era per jugar.

Altair MITS de 1975, és el primer microoordenador comercial.

Altair MITS

A finals dels 70 havia kits de muntatge per aficionats .Pero dos joves empresaris (Steve Jobs i Steve Wormiak) somiaven crear un ordinador domèstic, l'Apple I.

 

Apple I

El apple I va ser tot un procés però l'Apple II ja era tot un senyor ordinador, amb teclat i monitor, i es va comercialitza molt bé.

Apple II

Els xips cada vegada contenen mes i mes transistors (xip pentiun pro 5,5 milions).

xip pentiun pro

Apareix llenguatge de molt alt nivell, basat en el concepte de la programació orientada a objectes.

Es desenvolupen les xarxes LAN I WAN que són d'alta velocitat.

La cinquena generació (1990 - ¿avui?)

-Els ordinadors són cada vegada més petits, fiables, ràpids i econòmics.

-Gran versatilitat del software.

-no cal saber informatica per utilitzar els ordinadors, GUI (Interfície gràfica d'usuaris) va ser el primer  Apple amb el finder.

Des de 1981 fins a 1991, Apple i Microsoft no eren compatibles.

Una altra dada interessant és que el 1969 a la guerra freda entre els EUA i la Unió Soviètica, L'ARPA (Advance research projects Agency) subdivisió del departament de defensa d'USA. Va crear una xarxa de dades disseminats en diferents llocs.

Disc dur de 1980 16 by 250 quilos de pes amb un valor de 81 mil euros.

El 1985 va aparèixer l'FTP  el cern va llençar la idea i crear la world wide web.

Disc dur de 1985