UF3:TIPOGRAFIA I TIPOMETRIA

UF3:TIPOGRAFIA I TIPOMETRIA

Tipografia:

-Historia

-Caràcters de la tipografia

-Parts dels caràcters.

-Famílies de caràcters.

-Tipografia de famílies.

Tipometria:

-Unitats de mesura

-Canvis d'unitats de mesura.

Sangries estudi de paraules, tabuladors Kern Track.

Lletra manuscrita-lletra digital

lletra impresa- lletra digital

estructuració del bloc.

Composició en calent S'han de crear blocs per imprimir:

-tipografia

-Monotípia

-Linotípia

Composició en fred: Ja estan llestos per la impresio per que fan contacte directe amb el paper.

-Maquina de escriure

-fotocomposició- mon digital.

Tipografia definició : Un conjunt de característiques visuals de les lletres i nombres de un text, tals com, el seu disseny , la seva forma i la seva grandària.

Tipus de classificació de les lletres segons les seves serifes:

Terminals, adorns....

Les serifes mes comuns son las de textes i llibres

I les no serifes son les utilitzades per titulars curts de diari, els rotuls de trafic i totes les publicacions de textos curts.

Classificació de les lletres segons l' interletrejat:

L'espai que hi ha entre els caràcters.

Tipografia= Art subtil.

-Els elements tipogràfics a tenir en compte son:

1.Famílies de lletres, organitzades en alfabets

2.Paraula : conjunt de lletres

3.Línia : conjunt de paraules mes o menys ordenat

4.Paràgrafs : Conjunt de línies

5.Bloc de text : Conjunt de Paràgrafs

6.La columna

7.La maqueta de pagina

8.L' impressió

Família de lletres:

Roma antiga:Lletra M dividida en el mon digital en 1000 x 1000 unitats= a 1 millio d' elements.

S'agafa la lletra M com a referencia per que es la lletra mes Quadrada.

Que son les famílies de lletres?: el conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de dissenys comuns.

Subfamílies:

1.Ample del traçat= fi, mig, negre

2.forma del traçat=Perfilat , ombrejat

3.proporció dels eixos=rodona , estreta , expandida

4.Inclinació dels eixos= cursiva , inclinada

La paraula:

La millor lectura es la combinació de MAYUSCULAS i minúscules.

Forma exterior:

Majúscules : densificació (menys diferenciació )

minúscules : diferenciació (lletres que pugen i baixen)

Ritme interior: Joc de espais blancs (el tamany del espai entre paraules )

La línia

Conjunt de paraules que es donen suport , sobre la mateixa línia base. (línia imaginaria)

Problemes tipomètrics :

.Espai entre paraules

.Dimensions de la línia:

-Depenen del tipus de lectura

- Grandaria de la lletra

-Nombre ideals dels caràcters: entre 60 i 70 caràcters , depenen el cos de la lletra .

Paràgrafs

Menys en literatura creativa , els paràgrafs sempre tenen unes normes.

Adequació:

-Diferencia gràfica

-Brevetat

Columnes i maqueta

La preferència per utilitzar un nombre de columnes determinat, depèn de :

a: L' ample de la pagina

b: El tipus de projecte

c: Raons de disseny

Els blancs

Son funcionals , calmen la lectura, aquesta es la seva tasca principal i tenen enormes possibilitats estètiques.

De la grandària del cos depèn la línia.

De la longitud de la línia depèn la interlínia.

De les interlínies depèn la Coherència del paràgraf.

Historia de la Tipografia

Les majúscules

Roma segle I d.c

-Segle primer:

Els romans tenien un alfabet idèntic a l'actual, però li faltaven les lletres j, w, v

-Diferents tipus de escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamental.

-Imperi Roma

Influencia decisiva en el desenvolupament de l' alfabet occidental donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.

Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma

a) lletres de bronze encunyades en inscripcions tallades en la pedra).

Son lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar.: aixi com de pinzell emprat per a fer l' esbos de la composició

b) avisos en les rondes i carrers pintat amb pinzell

c) ja es dissenya ven les composicions d'una manera jeràrquica

Els estils tipogràfics fonamental que registrava la societat romana eren:

.Quadrat

-Majúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra.

-Auge entre segona mitat del segle I i el Segle III (imagen lletras romanes)

en codix de luxe, aguantara fins al segle VI i fins al segle IX en titulars

Mateixa alçada i amplada

Totes les lletres deriven de formes Quadrades, circulars i triangulars

Formes rectilínies, acabades en traços rematats amb gracies

Formes simples. sense lligadures.

.Rusticà

Versions menys formals i mes rapides en la seva execució de les majúscules quadrades.

-Es una escriptura de majúscules mes adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports "tous"

.Cursiva

Diverses modalitats d' inclinació de les majúscules

-Es tracta d ' una escriptura menys formal i d' execució mes rapida.

De entre les grans aportacions dels romans a la tipografia destaca especialment l' establiment d' un canon d' escriptura molt perfilat

L a columna Trajana

(Roma 114 d.c)

Els caràcters mostren un petit PEU per a compensar l' eixamplament òptic de la part central del trets verticals, i establir una base imaginaria de línia.

Les minúscules:

Amb la decadència de l' imperi roma tenen lloc 2 fets decisius:

a) Un avenç

-Utilització del pergamí i la vitel·la

. Preparats en fines lames plegades i enquadernades en codex.

.Amb ells l' us de noves eines com la ploma d'au

B) Una conseqüència:

-Al tenir millors materials i eines l' escriptura es desenvolupa

.Per la rapidesa de l' escriptura us de les predecessores. Les primeres lletres minúscules.

El tipus de lletra inicial:

-Desenvolupat pels romans en el segle IV , i després va ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII

Totes les lletres tenien una altura fixa menys la D i H

Totes les lletres eres anguloses menys l' A,D,I,H I M, que eren arrodonides.

Lletres Semiuncial

Mes tard es va elaborar un altre estil- mes proper a la caixa baixa actual-Que eren les lletres Simuncials.

.Algunes d'aquestes lletres se surtin de la línia de caixa amb traços descendents i ascendents.

.era un intent de formalitzar els estils cursius de l' escriptura quotidiana que se estaven modificant.

Minúscula carolíngia

Després de la decadència i la caiguda de l' imperi roma l'emperador carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental que es va encarregar a Alcuino de york Professor de l'escola de la cort de Aachen , que desenvolupes una minúscula forma, per usar-se com a lletra de llibres a occident.

Serà el disseny dels caràcters de caixa baixa (any 789 d.c) assolin-se la mitat de l' escriptura europea.

.El suport de carlomagne va servir també per que s' instituïssen clarament jerarquies en la composició. L'u s de inicials i semiuncials i minúscula carolingia.

Lletra gòtica:

Segle X monestir de st.gall(suïssa)

s' experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida angriliosa que era mes rapida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors que resultaven de gran ajuda per que la demand d' escrits augmentava molt.

En el segles posteriors la copia de llibres va augmentar encara mes.

El paper

.Cap a l'any 1100 d.c entra en Europa el paper

.Lentament el secret de la fabricació de paper corrent per Europa. En el segle XII la primera fabrica a valencià.

Fins a principis del segle XV no va ser ven acceptada.

.Aquest esdeveniments es donaven en un moment pels anglosaxons com (època de les tenebres) i encara que cultural ment l' edat mitjana era pobre, pràcticament eren els monjos els que dominaven i ensenyaven.

En els països nòrdics es va desenvolupar una variant la lletra anomenada teixidura 

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII, XIV

.Textos precissus estil amb traços perpendiculars a la línia d' escriptura.

.Traços quadrats. Amb peus simbòlics ròmbics creuant la línia d' escriptura Va ser el primer model de tipus d'impremta.

Lletra bastarda(foto) Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra goica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tota Europa

Littera Moderna: a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, mes arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itàlia durant el Renaixement.

Littera Antiqua: Cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna

Minúscula de Niccoli: l'ambient anava propiciant cada vegada mes l'aprofundiment en les tècniques manuals d'escriptura, Aixi, previ a la invenció del rotogravat en l'any1446, Niccolo Niccoli desenvolupa aquest estil de lletra, precursora de l'escriptura itàlica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.

La impremta

1450: Gutenberg inventa alhora els caràcters mòbils i la prens-as, creant la impremta a Europa.

Precedent: en Orient, el corea Pi_Sheng havia inventat els caràcters mòbils en fang cuit

1200 dC: els coreans ja fonien els tipus en bronze

1300dC: els coronàs can imprimir el primer text congest

1456: el primer text occidental va sortir de la impresa de Jhon Guntemberg.

LA LLETRA O CARACTER

ULL:

1.Qualsevol que sigui l'origen de la composició , l'ull dels caràcters es el que es veu en el paper.

2.En tipografia l'ull d'un caràcter es la seva part impresa.

Lingot:

1. En tipografia:

peça metàl·lica que forma part del material de blancs.

Com a tal, la seva altura es inferior a la dels caràcters.

La seva longitud i el seu gruix son variables .

Serveixen per completar els grans blancs en les formes tipogràfiques

Es diuen Imposicions quan separen unes pagines d'unes altres en la branca.

Muscle (hombro) :

1:En la tipografia

espai compres entre el limit extern de l'ull de la lletra .

Hi ha dons , un muscle superior o cap, un muscle inferior i dos lateral

Els 2 primers es relacionen amb l' interlineat. I els 2 segons amb l' acostament o espai entre lletres.

Els muscles són de valor diferent segons la lletra.

Els mes importants són els de les lletres d'ull mig (a c i...)

Els mes reduïts els muscles e les lletres les astes quals ocupen l'ull superior (h d f etc) i els de les lletres les astes de les quals ocupen l' ul inferior (p q g etc)

Una I impresa sota una p , per exemple, no esta separada mes que per un blanc del valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de la I.

El cos d'un caràcter tipogràfic es sempre igual a l'altura de l'ull mes els seus muscles de cap i peu

2. En composició en fred no cal preocupar-se de la noció del muscle, sinó del seu equivalent.
   L'espai que separa una línia de la següent.

Encara que aquest espai pugui modificar-se a voluntat, esta prevista pel constructor de la tipografia una distancia mínima, lligada a la noció del cos.

Aquesta distancia, que no es deguda a la presencia material de cap muscle,garanteix a la composició una llegibilitat adequada

UNITATS DE LLETRES

Les lletres d'impremta estan confeccionades per un nombre d'unitats, de tal manera que quan la M te 18 la a te 8 la r te 7 la t 6 etc......

APOFIGE:Es un quart de curvatura que es troba a les terminals o en el començament de la lletra.

CLASSIFICACIONS TIPOGRÀFIQUES

Asta: es l'element essencial de la lletra i d' altres signes, i consisteix en una o mes línies rectas o corbes, tancades o obertes.

Tipus:

-Ascendents: que surten per sobre de l'ull mig de la lletra.

-Mitja o central: si pertany a l'ull mig de la lletra.(n,m,x);s'anomena també alçada de la x que correspon a l'alçada de la lletra versaleta.

-Descendents: si sobresurt per sota de l'ull mitja. (p,q)

Formes de les astes

-Asta rectes: que segueix una sola direcció.

-Asta corbes :que no segueix una mateixa direcció.(S,o,q)

-Asta mixta: La combinació de un asta recta i corba (A)

Gruix:

-Asta modulada: Presenten variacions en el gruix

-Asta uniforme: son les que no varien.

Terminals: son els elements decoratius i complementaris del asta de les lletres que el porten, i es indispensable juntament amb el traçat del asta per distingir els diferents estils.

Serifas: son adorns.

ANATOMIA DE LES LLETRES

Parts de una paraula

Parts de les lletres

Altres parts de les lletres

Esquema de una peça d'impremta amb les seves parts  

(La lletra X representa la amplitud de les minúscules)

En aquesta imatge podem veure com canvia algunes parts de les lleres en distintes tipografies. 

Evolució de la terminal n en minúscula.

El gruix entre les paraules.

La lletra M majúscula representa la lletra mes quadrada .

Classificacions tipogràfiques 

Les 3 classificacions tipogràfiques més característiques i conegudes són: 

1) Thibaudeau 

2) Novaresse 

3) Vox

François Thibaudeau (França, 1921)

Francis Thibaudeau (1860, Cholet, França - 1925, París, França) fou un tipògraf francés i el creador del primer sistema de classificació taxonòmica, la classificació de Thibaudeau. Realitzà la classificació mentre desenvolupava catàlegs per marques com Renault & Marcou i Reignot & Cie al principi del segle XX. També va treballar a Deberny i Peignot entre 1921-1925.

Aquesta classificació es basa en:

• el contrast de les astes

• i, sobretot, en la forma de les terminals.

Aquesta persona classifica les lletres en 4 tipografies diferents.

1.Romana antiga

Caracteristiques basiques:

• prenen les caracteristiques de les romanes de Jenson o

Garamond, començant pels seus remats triangulars.

• tenen traços modulats amb lleuger contrast i serifs

triangulars.

Alguns exemples son: Jenson, Garamond i Baskerville.

2.Romana moderna

Característiques bàsiques:

• comparades amb el grup anterior, aquestes son mes

rígides i geomètriques en traç

• gran sobrietat dels seus remats

• traços amb fort contrast clarobscur

• serifes filiformes.

Alguns exemples son: Bodoni, Didot i Walbaum.

3.Egípcies

Característiques bàsiques:

• pesats patins quadrangulars

• poca modulació en els seus traços

• serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual

gruix o major al dels traços.

Alguns exemples son: Clarendon, Memphis i Rockwell.

4.Pal sec

Característiques bàsiques:

• manquen de remats o patins i per aixi tenen major

relació amb les capitals gregues que amb les romanes.

• presenten traços de gruix uniforme

• les serifes no existeixen.

Alguns exemples son: FranklinGothic, Frutiger,

Aldo Novarese (Torino, 1957)

Aldo Novarese (pontestura 29 de junyde 1920 – Torí, 16 de setembre de 1995) va ser un tipògraf italià que visqué i treballà majoritariament en Torí. Treballà en la foneria tipogràfica Nebiolo i produí un gran nombre de dissenys únics.
Un dels dissenys més famosos de Novarese és la Micrograma (dissenyada conjuntament amb Alessandro Butti), que més tard va redissenyar per a, entre altres coses, incloure les minúscules i que va reanomenar com Euroestile
Els dissenys de Novarese van ser tant innovadors com clàssics, i aquells que estan disponibles al present mostren una gran varietat de característiques memorables.

Aquesta classificació es una modificació de la

realitzada per Maximilian Vox.

Suggereix termes equivalents en angles,

francès i alemany.

Aquesta persona classifica les lletres en - tipografies diferents.

1.Lapidaires

Característiques bàsiques:

• son tipus que mostren l’efecte del cisell sobre la pedra

• principalment son tipus basats en les inscripcions de les

capitals romanes, per˜ incloent també les llatines.

Alguns exemples son: Hadriano, Open Roman i Perpetua

2.Medieval

Característiques bàsiques:

• totes les formes de les lletres gòtiques s’inclouen en aquesta

categoria.

Alguns exemples son: Alte Schawabacher.

3.Venecianes

Aquest grup es l’equivalent a les Humanes i Garaldes de la

Classificació de Vox explicat posteriorment. I es divideix en 2 grups

a) Humanes

Característiques bàsiques:

• van aparèixer a Venècia entre 1460 i 1470

• son els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits

humanistes del segle XV.

Alguns exemples son: Berkeley Old Style, Centaur, Cloister,

Erasmus, Golden Type i Jenson.

b) Garaldes

Característiques bàsiques:

• són tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de

Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio

• són modificacions dels primers tipus italians.

• es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i flexibles.

Alguns exemples són: Bembo, Sabon, Garamond i Palatino.

4.Transicionals

Caracteristiques basiques:

• corresponen al grup de les Reals de Vox, el primer tipus va ser

el Romain du Roi, fet pel grabador frances Philippe Grandjean

en 1694, a Franﾍa, per a la Impremta Real.

• posseïxen caracterestiques tant de l’estil antic com de l’estil

modern.

Alguns exemples són: Baskerville, Century Schoolbook,

Cheltenham, Cochin, Corona, Melior i MŽridien.

5.Bodoniani

Característiques bàsiques:

• equivalen al grup Didones de Vox

• van apareixer a mitjan segle XVIII

• van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni

• son facilment reconeguts per:

– la seva verticalitat

– el seu fort contrast

– els seus patins perfectament horitzontals.

Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot,

Falstaff i Madison.

6.D'escriptura

Característiques bàsiques:

• corresponen al grup de Scriptes de Vox.

• imiten l’escriptura manual produïda amb plometa, pinzell o

burí

• són d'inspiració cal·ligrafia.

Alguns exemples són: Balzac, Cursiva Ashley, Cursiva

Bernhard, Cursiva Reiner, Cursiva Trafton, Mistral i Rondo.

7.Ornamentades

Característiques bàsiques:

• Tots els tipus ornamentats s’inclouen en aquesta categoria.

Alguns exemples són: Thunderbird BT.

8.Egípcies

Característiques bàsiques:

• representen al grup de Mecanes de Vox

• van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com

tipus de retolació

• especialment pensats per a treballs de publicitat.

Alguns exemples són: Beton, Serifa, Clarendon, Egyptian 505,

Ionic, Lubalin Graph, Melior i Memphis.

9.Lineal

Aquesta es separa en 4 tipus de tipografia diferents:

a) Grotesque

Característiques bàsiques:

• d’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats

per a treballs de retolació i publicitat

• mes tard, aquells que disposaven de caixa baixa van ser

perfeccionats per a adequar-los a text continu.

Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk.

b) Neo-grotesque

Característiques bàsiques:

• moderns caràcters sense serifa.

Alguns exemples són: Frutiger, Helvetica i Bell Gothic.

c)Geomètriques

Característiques bàsiques:

• sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes

estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa

• tipus monolineals

• es construeixen a partir de línies rectes i figures geomètriques

bàsiques com el cèrcol i el rectangle.

Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.

D)Humanistes

Característiques bàsiques:

• basades en la proporció de la rodona versal, en els caràcters

humanístics i en garaldes de caixa baixa.

Alguns exemples són: Pascal, Quay Sans, Syntax i Stone Sans.

10:Fantasia

Característiques bàsiques:

• el dissenyador crea formes cridaneres

• els exemples els comencem a trobar al segle XIX (el moviment

Art Nouveau, especialment).

Alguns exemples són: Desdemona.

Maximilian Vox (França, 1954)

Maximilien Vox, el veritable nom del qual és Samuel William Théodore Monod (16 de desembre de 1894, Condé-sur-Noireau - 18 de desembre de 1974, Lurs, on és enterrat), va ser un gravador, dibuixant, il·lustrador, editor, periodista, crític de l'art, i teòric i historiador de les lletres i de la tipografia francesa. Maximilien Vox continua sent viu i conegut al món de la tipografia pel seu model pedagògic de reconeixement i d'identificació de les lletres tipogràfiques.

Classificació pertanyent a vox

1. Humanes // Humanístiques · Venecianes

Sorgeixen a Venècia entre 1460 i 1470.
Són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits
humanistes del segle XV.

Característiques bàsiques:

• contrast feble i gradual entre els traços gruixuts i fins
• el traç transversal de la ‘i’ de caixa baixa és oblic
• les lletres de caixa baixa tenen ascendents oblics i traços terminals
• les lletres de caixa alta tenen la mateixa altura que les ascendents
• els traços terminals són gruixuts i inclinats

• l’espaiat entre les lletres és ampli.

Alguns exemples són: Jenson, Berkeley, Old Style, Centaur,

Cloister, Erasmus, Golden Type, Kennerley i Verona.

2. Garaldes // Garald · Old face · Antics

Antics tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats

de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio.

Són modificacions dels primers tipus italians.

Característiques bàsiques:

• proporcions més fines i flexibles.

• la seva modulació és obliqua

• hi ha contrast mig entre els traços gruixuts i els fins

• tenen traços terminals en els peus de les lletres de caixa baixa

• la ‘i’ minúscula te una asta transversal horitzontal

• la caixa alta és més curta que els ascendents de caixa baixa.

Alguns exemples són:  Bembo, Caslon, Dante, Ehrhardt, Garaldus, Garamond, Goudy Old Style, Palatino,Perpètua, Plantin i Sabon.

3. Reals // Réales · De transició

El primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador

francès Philippe Grandjean en 1694 a França per a la

Impremta Real.

Les reals posseïxen característiques tant de l’estil antic com

de l’estil modern.

Característiques bàsiques:

• la seva modulació és vertical o gairebé vertical

• el contrast entre traços gruixuts i fins oscil·la de mitjà a alt

• els traços terminals ascendents de les lletres de caixa baixa

són lleugerament oblics (de vegades horitzontals)

• els traços inferiors són generalment horitzontals o gairebé

horitzontals

• els traços terminals són en general angulosos i enquadrats.

Alguns exemples són: Cheltenham, Baskerville, Caledònia, Century Schoolbook, Cochin, Corona, Melior, Méridien, Olympian i Stone Serif.

Caràcters moderns

1. Didones

2. Mecàniques

3. Lineals

Característiques bàsiques:

• nascuts amb la Revolució Industrial cap a

finals del segle XIX

• característica principal: la senzillesa dels

seus traços.

1. Didones // Didones · Moderns

Van aparèixer a mitjan segle XVIII.
Van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni.
Són fàcilment reconeguts per la seva verticalitat, pel seu fort
contrast i pels seus patins perfectament horitzontals.

Característiques bàsiques:

• modulació vertical
• contrast abrupte entre traços gruixuts i fins
• els traços terminals del peu i ascendents de caixa baixa són
horitzontals
• els traços terminals horitzontals són prims i usualment
quadrats

• l’espaiat és estret en la majoria dels casos.


Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot, Falstaff i Madison.

2. Mecàniques // Slab seriffed · Egyptians

Van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com
tipus de retolació, especialment pensats per a treballs de
publicitat.

Característiques bàsiques:

• poc o nul contrast en el gruix dels traços
• l’espaiat és ample
• els traços terminals són generalment del mateix gruix que
les astes
• la majoria tenen traços terminals quadrangulars
• l’habitual és una gran altura de la ‘x’.

Alguns exemples són: Clarendon, Egyptian 505, Ionic, Lubalin Graph, Melior, Memphis, Rockwell, Serifa i Volta.

3. Lineals ⁄⁄ Sans · Sans serif · Grotesques

3.1 Grotesque

D’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser

creats per a treballs de retolació i publicitat.

Més tard aquells que disposaven de caixa baixa, van ser

perfeccionats per a adequar-los a text continu.

Característiques bàsiques:

• algun contrast en el gruix dels traços

• lleugera quadratura en les corbes

• la ‘R’ de caixa alta té usualment una branca corbada

• la ‘g’ te freqüentment un trau obert

• la ‘G’ té usualment una ungla.

Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk i Monotype 215-216.

3.2 Neo-Grotesque

Moderns caràcters sense serifes.

Característiques bàsiques:

• els contrastos de gruix de traç estan menys marcats
• l’embocadura de certes lletres com la ‘C’ sol ser més oberta
• la ‘g’ no té anell inferior tancat sinó una simple cua.

Alguns exemples són: Frutiger i Helvetica.

3.3 Geomètriques

Sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes

estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa.

Característiques bàsiques:

• tipus monolineals

• es construeixen a partir de línees rectes i figures geomètriques

bàsiques com el cercle i el rectangle.

Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.

3.4 Humanistes

Característiques bàsiques:

• basats en la proporció de la rodona versal, els caràcters

humanístics i garaldes de caixa baixa, i en les proporcions de

les majúscules inscripcionals romanes i el disseny de caixa

baixa de les romanes del segle XV-XVI

• presenten algun contrast en el gruix dels traços.

Alguns exemples són: GillSans, Optima, Quay Sans i Syntax.

4 Incises // Scripts // Manuals

Menys utilitzades que els dos grups anteriors,

el de les Incises, Scripts i Manuals formen

part dels caràcters d’inspiració caligràfica.

4.1 Incisas // Incíses · Tallades

Caràcters basats en lletres tallades en pedra o en metall.

Característiques bàsiques:

• com les lineals, amb freqüència els seus patins o remats són

petits i triangulars

• els caràcters tenen un ample relativament uniforme

• sovint presenten grans remats triangulars.

Alguns exemples són: Columna i Perpètua.

4.2 D’escriptura // Scripts

Característiques bàsiques:

• lletra que imita l’escriptura manual produïda amb plometa,

pinzell o burí

• són d’inspiració caligràfica.

Alguns exemples són: Hyperion, Legen, Mistral i Rondo.

4.3 Manual // Manuaires

Característiques bàsiques:

• caràcters del segle xx, basats en originals dibuixats a mà, amb
pinzell, llapis o qualsevol altre instrument
• no representen cap tipus d’escriptura
• són inadequats per a la composició de textos
• s’empren amb fins publicitaris.

Alguns exemples són: Banco, Cartoon, Jacno, Klang i Matrua.

Tipometria

1. Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràcters d’impremta i
diferents aspectes dels processos d’impressió de textos.

2. Part de la tipografia, que estudia la ,mesura de la composició basada en el
cícer del punt.

Evolució històrica

1723.Martin-Dominique Fertel al va ser el primer tipògraf que va desenvolupar un sistema de composició tipomètrica. 

Sistema Fournier:

-Sistema Didot
(Europa continental)

-Sistema Pica
(Àmbit Anglosaxó)

1737.Pierre-Simon Fournier publica una taula de proporcions per a la fundició de tipus.

El sistema de Fournier és un sistema duodecimal (de base 12) i va perdurar fins a mitjans del segle XX.

Sistema duodecimal de Fournier  Per establir la mesura dels cossos es basà en la nomparela, unitat que dividí en sis parts, cadascuna de les quals anomenà punts. Igualment el doble de la nomparela o el que és el mateix el conjunt de dotze punts rebé el nom de cícer.

Cícer

El nom d’aquesta supraunitat

duodecimal constitueix un

homenatge a l’obra de Ciceró

Epistolae ad familiares.

1760.François-Ambroise Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier assimilant-lo a l’anomenada mesura del peu de rei.

Didot

Peu de rei

Sistema duodecimal de Didot

Punt de partida El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm).

.Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).

.Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).

Proposta de Didot

Cada punt Didot correspondrà a dos punts del peu de rei, es a dir, 0,376 mm. El cícer seguirà essent 12 punts Didots (4,512 mm)

Historia 

1790.Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S’anomenarà pica i la seva unitat correspondrà a una sisena part de la polzada.
Així doncs les mesures tipomètriques angleses i continentals seràn diferents des
d’ençà.

Benjamin Franklin

El sistema fallit de Napoleó. 

Demana a Firmin Didot un nou sistema tipomètric basat en el sistema mètric:

• 2,5 punts = 1 mm

• 10 punts = 4 mm

La derrota de Napoleó truncà el projecte. 1811

DIDOT

(europeu continental)

• punt Didot (0,376 mm)

• cícero = 12 punts Didot (4,512 mm)

PICA

(anglosaxó)

• punt de Pica (0,352 mm) 1/72,27 d’una polzada

• Pica = 12 punts de Pica (4,233 mm)

CICER
(europeu continental)

• Milímetres x 2,660 = punts
• Milímetres x 0,222 = cícers
• Punts x 0,376 = milímetres
• Cícers x 4,512 = milímetres

PICA
(anglosaxó)

• Milímetres x 2,834 = punts
• Milímetres x 0,236 = piques
• Punts x 0,352 = milímetres
• Cícers x 4,224 = milímetres


Punt
(mesura d’elements inferiors)

• cos
• interlinea
• interlineat
• filet

Cícer (12 punts)
(mesura d’elements superiors)

• longitud de línea (anomenada “mesura”)
• alçada de columna tipogràfica
• dimensions de les il·lustracions

Punt indivisible

Cícer divisible

S’expressa en el nombre de cícers i nombre
de punts (no decimals de cícer)
per exemple
• una línea d’amplada 18 cícers i 7 punts

Tipòmetre

Regla graduada, per una banda en

cícers i per l’altra en centímetres,

que permet la mesura de qualsevol

element tipogràfic.

Tipus de paràgrafs

Paràgraf: És cada una de les divisions d' un texte. Indicat al principi amb una lletra majúscula, i al final amb un punt i apart. Per fer una correcta identificació dels paràgrafs hem de tenir en compte una serie d' elements com són la sangria i les línies curtes.

Sangria: És un blanc que es deixa a principi de línia – sigui la primera o qualsevol altra- que té com a funció ressaltar l'inici del paràgraf i fer mes fàcil la lectura.

Línies curtes: Són aquelles que no omplen per complet la mida de llargada de composició, completant-se amb blancs. En aquest tipus de línies el text ha d'ocupar una mica mes que l'espai corresponent a la sangria, i si es tracta de blanc al final de la línia, aquest ha de ser com a mínim igual que l'espai de la sangria.

Paràgraf ordinari: És aquell que té sangrada la primera línia i la darrera curta. És el més emprat en la composició de texte seguit, sobretot en la composició de llibres de lectura.

Paràgraf francès: És aquell que porta sangria a totes les seves línies a excepció de la primera, tenint la seva ultima línia curta. Es fa servir sobretot en la composició d' enciclopèdies i diccionaris.

Paràgraf modern: És aquell que no te sagnada a cap línia ,i la ultima curta. Normalment quan el fem servir, per tal de poder veure sense dificultat la separació d' un paràgraf a l'altre, es sol deixar una línia en blanc.

Paràgraf epigràfic: És el composat per línies de diferent longitud centrades, per la qual cosa no podem considerar el blanc existent a principi i final de cada línia com a sangria . Es fa servir per la composició de títols i textes breus d'estil clàssic.

Paràgraf quebrat: És aquell que totes les seves línies alineades a l'esquerra o dreta quedant el text, pel costat oposat , de manera irregular. Es fa servir molt en el peus de foto de revistes.

Paràgraf en bloc: És aquell composat sense sangries i sense línies curtes amb totes les línies de la mateixa longitud formant un bloc. S' utilitza molt poc, nomes per a petits textes com peus de foto o colofons

Triangles espanyol: Composició en que cap de les línies del paràgraf por ta sangria, i amb la seva ultima línia curta centrada. Es fa servir molt poc, nomes en textos molt curts.

Base de llampara: Composició sense sangries i en línies curtes de mides decreixents. Fet servir molt rarament i en textes breus.

Paràgraf sagnant: Composició creada per mi, que te la característica de tenir sangries a totes les línies tant per la dreta com per la esquerra.

Aspectes importants a tenir en compte a la hora de formar un paràgraf

-La tipografia: La tipografia a de ser fàcilment intel·ligible per l'ull humà.

-Legibilitat: La lectura ha de ser còmoda i el més fàcil possible.

-Cos de la lletra e interlineat: El cos de la lletra i l'interlineat han de anar units a escala, per que sigui mes fàcil i còmoda la lectura, el mes apte es que l'interlineat sigui 2 vegades mes gran que el cos de la lletra. Es a dir si tenim un cos de lletra de 9 l'interlineat ha de ser de 11. I es marca d'aquesta manera 9/11

-Set (espai entre lletres): L' espai a de ser apropiat un espai massa gran o massa petit fa la lectura incomoda.

-Espai entre paraules: De la mateixa manera que passa amb l'espai entre lletres, l'espai entre paraules també a de ser l'apropiat per que la lectura sigui lo mes agradable possible.

-Grossor dels caràcters: El grossor dels caràcters l'apropiat es un gruixut normal, a no ser que vulguis destacar una paraula o frase aleshores , has de fer les lletres mes gruixudes o fines que el reste (sense exagerar) per a que destaquin .

INDESING

Ès una aplicació per a la composició digital de pàgines desenvolupada per la companyia Adobe Systems i dirigida a dissenyadors gràfics i maquetadors professionals. Presentada el 1999, el seu objectiu era constituir-se en l'alternativa a QuarkXPress (QXP), de Quark Inc que des de feia dotze anys venia exercint el monopoli de facto en la composició professional de pàgines.

Aquesta finestra és la que et surt en obrir el programa, on pots decidir la mida de pàgina, nombre de columnes, Els marges i el sagnat. 

Modificacions que poden tornar a sser modificades les vegades que es vulgui a la pestanya composició.

A la pestanya finestra, trobem totes les finestres que poden obrir-se al programa, com la finestra per modificar caràcter i paràgrafs i les eines que són les més bàsiques i utilitzades en InDesing juntament amb l'estil de paràgraf i caràcter.

Caracter

Mida de font: amb aquesta pestanya pots aplicar la grandària que vulguis als caràcters.

Kerning: és per modificar l'espai entre 2 caràcters o 2 paraules.

Interliniado: S'usa per estableixes un espai més gran o inferior entre 2 o mes línies.

Tracking: s'usa per augmentar o disminuir la mida entre 2 o mes paraules i caràcters.(El mínim i màxim de tracking que es pot aplicar, sent fins i tot atractiu per a la lectura és -25 i +25).

Escala vertical: Serveix per augmentar i disminuir l'ample de la lletra de manera vertical.

Escala Horitzontal: fa el mateix que la vertical però en sentit horitzontal.

Desplaçament vertical: Desplaça el caràcter o caràcters, les línies, paràgrafs i textos, depèn el que sigui seleccionat cap avall o cap amunt tant com calgui.

  

Sesgar o falsa cursiva: la seva funció és corbar la lletra cap a la dreta o izqierda els graus que siguin necessaris.

Estils de paràgrafs 

 

Aquí Trobem Totes els alineacions possibles per a un paràgraf.

A l'esquerra, centrat, justificat amb ultima línia ala esquerra etc ....

  

Tipus de sangrias: La sangria és un espai que es deixa entre el text i els marges.

N'hi ha de 4 tipus a InDesing:

-sangria esquerra
-sangria dreta

-sangria esquerra primera línia

-Sangria dreta ultima línia 

 
 Espais: aquestes eines serveixen per ajustar l'espai d'abans i d'despres d'un paràgraf respecte a un altre.

Mida de la lletra capitular o primera lletra: amb aquesta eina, podem augmentar la mida de la capitular perquè ocupi més línies.