UF2:DIGITALITZACIÓ DE TEXTOS

Necessitat de comunicació

La comunicació segons Berelson, és:

La transmissió d'informació, idees, accions, habilitats, a traves de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etc ...

Comunicació: donar a conèixer als altres:

els meus:

-Emocions

-sentiments

-Formes de pensar

-Situació en la qual em trobo, etc ...

A través de certs (símbols, signes i paraules) que em permetin donar-me a entendre amb les persones que m'envolten.

Principis

Comunicació gestual:

Gestos o símbols mobles fets amb el cos.

Després:

comunicació gestual
+ Sons simples

Més endavant:
+ Sons complexos

Més endavant.
+ sons complexos
+ informació
+ coneixements

Més endavant:
Plasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral (Parets i pedres).

-Per què?

Simplement per necessitat (Donar-li a entendre als altres que vols alguna cosa d'ells).

Com ho fan?

Recursos gràfics a mà:

-Un pal, pedres, dits sang d'animals, excrements, etc ..

Més endavant:

Lent refinament de les demandes i necessitats:

-El món està explicat amb màgia.

Més endavant:

-Art rupestre (les primeres inscripcions).

-Primers signes d'escriptura.

Escriptura:

Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.

Paraules: Imiten sons de la natura, expressions etc ...

Llenguatge: és el conjunt de gestos i sons.

Establiment de codis per poder completar el procés comunicatiu.

Emissor-Canal-codi-missatge-receptor

Canal: mitjà físic

codi: llenguatge

Alfabet:

Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit, que serveix de sistema de comunicació.

El nom d'alfabet deriva de les lletres gregues alfa i beta (F)

Els alfabets del món (tipologia)

Es classifiquen en 2 grups:

-Escriptura conceptual

-Escriptura lingüística

Conceptual:

A traves de icones o representacions gràfiques, expressa idees o paraules. Per exemple els pictogrames o jeroglífics.

Escriptura cuneïforme: 

Es fa picant pedra amb un punxó.

Un altre exemple serien els ideogrames :

A dia d'avui encara s'utilitzen, com per exemple en la escriptura xinesa o en els senyals de trànsit.

Lingüística:

A través de signes que expressen sons.

Escriptura sil·làbica: cada silaba es representen amb un fonema o so.

Escriptura alfabètica: cada signe es representen amb un fonema o so.

L'origen de l'escriptura:

l'escriptura neix independentment en diverses civilitzacions. probablement a través de pictogrames.

Té com a primer ús la comptabilitat.

-Mesopotàmia: L'escriptura sumèria.

A partir del 3300 a.c a submergir escrivien en tauletes d'argiles amb un sistema semipictografic. que cap al 2500 a.C ve amb l'escriptura cuneïforme.

L'origen de l'escriptura

-L'escriptura neix independentment en diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames. (F)

-Mesopotàmia: l'escriptura sumèria. a partir del 3300 a.C.

Sumer va començar a escriure en tauletes d'argila.

L'escriptura Neix independentment en Diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames. (F)

Mesopotàmia: l'escriptura sumèria. a partir del 3300 a.C.

Sumer va Començar a Escriure en tauletes d'argila, con un sistema semipictografic.

Orient mitja i Àsia menor.

Adaptessin la tècnica cuneïforme, als pobles de l'Orient Mitjà i al asia menor. Acadis, elamites, Asiris, babilònics, hatiles. 

Egipte: jeroglífics

Des del 3000 ac fins al 400 dc en Egipte s'usava el sistema jeroglífic (6000 pictogrames) es a partir de la qual es desenvoluparien 2 tipus d'escriptures cursives:

La demòtica o corrent, cap al 650 a.C. . Era mes simplificat i tenia usos administratius i econòmics (sil.labari de 2 signes monoconsonantics i 80 bioconsonantics).

La hieràtica o sagrada: Gairebé tan antiga com els jeroglífics, reservada per a la religió des de la aparició de la demòtica.

Xina: escriptura logogràfica 

Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4,500 signes) ja apareixien en la dinastia shang (1400 ac). Fins a la reforma de la dinastia quinze (S. III aC) fins al segle XX dc, quan hi ha un increment i s'introdueixen l'alfabet llatí en els anys 50, i els caràcters xinesos augmenten a 50.000, 1.500 d'ells s'aprenen a l'escola de Bruce Lee.

L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot "semanticofonetica".

Des del S. V existien casos d'escriptura sil·làbica, al que mes sortida se li va donar va ser al de Fan-chi'eh (62 signes).

Japò

A partir dels hampi 6 caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (47 signes derivats del kai-shu o pronunciat kanji)

l'escriptura corrent es deia hiragana. 

Amèrica central:

Els sistemes d'escriptura més complets d'Americà i precolombina (Els indis americans feien pictogrames i els inques "quipus" o mossos) 

La Asteca (Mèxic).
La Maya (Mèxic, Meridional, Guatemala, Hondures).

Els dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics.

Creta

Escriptura jeroglífica i sil·làbica

A creta s’empra una escriptura jeroglífica (1900 - 1700 ae) que evoluciona cap a dues cursives:

lineal A (fins 1450 ae): (80 signes), encara no desxifrada, correspon ja a una llengua minoica (no indoeuropea)

lineal B (fins 1200 ae): (88 signes), derivada de la linea A, correspon ja una llengua grega (indoeuropea).

Tots dues son sil·làbiques, tot i que fan servir logo grames, s’escriuen sobre tauletes d’argila i el seu us principal es la comptabilitat.

Escriptures alfabètiques

Les primeres escriptures alfabètiques registren llengües semítiques

a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les:

inscripcions protósinaptiques (31 signes)

protópalestines (a partir de 1500 ae)

b) o be evolucionen de l’escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l’alfabet d’ugarit (siria, 1500 - 1200 ae)

Alfabet fenici

L’alfabet fenici també registra una llengua emètica.

Inscripcions mes antigues: daten del 1200 ae (sarcòfag del rei Ahiram de Biblos), però les diferencies son insignificants respecte a l’alfabet establert cap al 1000 ae a biblos: 22 signes consonàntics, orientics, orientats de dreta a esquerra.

Origen: els vincles culturals i comercial de fenícia amb Egipte, aixi com l’estructura demòtica comuna de seves llengües, van permetre que l’alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egipcià.

Derivacions de l’alfabet fenici

Després del seu establiment, l'escriptura fenícia, es va difondre pel mediterrani, per l’orient pròxim i mitja i va arribar fins a l'indià, de manera que presenta les següents subdivisions:

branca fenícia

branca palestina

branca aramea

ara meridional (d’on deriva l’escriptura etiòpica, 500 ae)

Alfabet grec

L’origen semític de l’alfabet grec es indubtable.

La primera inscripció coneguda es del segle VIII ae, però hi ha especialistes que avancen l'adaptació cap al 1000 ae

El préstec s’hauria fet a diversos llocs del mon grec i evoluciona amb e temps. Aixi:

. en grec arcaic, e nombre de lletres es variable i l'orientació te la forma de baustrofedo.

. en grec clàssic, en canvi, trobem un alfabet (oriental de milet o jònic), amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.

Innovacions del grec:

- l'anticipació de vocals (irregulars i esporàdiques a les llengües semítiques)

- l’afegiment d’algunes consonants existeixen en les llengües semítiques

Destacar:

a) aportació de vocals fonamental:

Fa possible transcripció fonètica satisfactòria de les llengües europees

b) període clàssic:

Les lletres di gamma, San, Sampi

desapareixen, i per aixo no tenim les seves minúscules

Derivacions de l’alfabet grec

l’alfabet grec participara en el proces de foració de diverses escriptures:

A L’EPOCA ANTIGA:

Llengües no hel·lèniques d’ asia menor

(cari, lici, lidi)

Les escriptures itàliques (etrusc)

El copte (egipci i nubi)

A l'època medieval

El gòtic

L’eslau (ciríl·lic)

Alfabet llatí

L’alfabet llati es una de les nombroses escriptures locals que els etruscs prenen, mes o menys directament, d’alfabets grecs occidentals.

En el cas de roma, es tracta probablement d’una adaptació etrusca de l’escriptura d’eubea.

(>Cumes> caere>romma) feta a mitjans s. VIII ae

Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae

L'alfabet clàssic (s. I ae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d’esquerra a dreta.

Després d’una llarga evolució l’escriptura llatina ha esdevingut una de les mes universals.

Destacar:

a) principi: 21 lletres

(G,J,N,O,I =afegides als nostres alfabets)

b)nous sons = noves combinacions CH, PH, RH, TH

Alfabet arameu

Els arameus son un poble semític establert a sirià, on van esdevenir mercenaris i comerciants.

L’escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durant mes d’un mil·lenni a diversos imperis (babilònic tarda, assiri, persa) i la seva llengua es també bíblica (escrita als evangelis manuscrits de la mar morta)

Te 22 consonants i orientació dreta/esquerra

Alfabet hebreu

Te dues formes diferents:

La mes antiga deriva de l’escriptura Fenícia (segle IX ae) i ha quedat reduïda a l’us religiós

La mes moderna, derivada de l’alfabet arameu (segle III ae), s’anomena hebreu quadrat i es emprada actualment a Israel: te 22 consonant i alguns signes complementaris per a les vocals

l'orientació es dreta/esquerra

Alfabet àrab

Els àrabs es construeixen com a poble entre els segles IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus)

L’escriptura àrab deriva probablement de l’alfabet arameu nabateu (500 ae), que evolucionara cap els dos tipus principals del període islàmic (segle VII):

cufic (monumental)

nashki (cursiva)

Te 28 consonants, signes vocàlics i orientació dreta/esquerra.

ha estat un alfabet adopta asia, africa i Europa per pobles no semítics

(persa, afganes, malassi, bantus)

A destacar:

no transcripció de vocals curtes

no majúscules

no permet diviso final de línia

consonants dobles (tashiid)

cal·ligrafia àrab; art en si mateix (no permet representar figures animades)

Índia

Existeix una escriptura proto indica (2500 ae), correspon a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'indo)

Te uns 250 signes sense desxifrar encara (podria registrar una llengua dravidica).

Les escripturàs modernes deriven de l'alfabet arameu:

la kharosti (250 ae - segle V de)

i el brahmi /anterior al segle III), que te 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'India i Asia central i Tibet, entre les quals sobresurt la devangari (sanscit hindi)

Alfabets eslaus

El primer alfabet eslau va ser una creació original de ciril·li (segle IX), com eina per a l'evangelització dels pobles eslaus:

son 40 signes glagolitics.

mes recent es l'alfabet ciríl·lic (segle X), increment atribuït a Cirili

te 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagolitiques i d'altres signes.

A partir del 1050 (separació de l'església romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre alfabet ciríl·lic i el llati.

Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops (segle XVIII i segles XX) l'alfabet ciríl·lic

(foto toehold church slavonic glagolific)

Escriptura Germànica

El futhark o alfabet rúnic (s. II - s. XVII) es una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfaber llati.

tenia entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable (drena, esquerra, capgirats).

L'etapa mes rica es la de las runas escandinaves (segle VIII - XI)

Caracter runics:

Associats a qüestions màgiques i místiques

les runes transmeten un missatge secret

cada signe te la seva qualitat

el "mestres de les runes" gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)

Alfabet ibèric

A partir dels segles VI - V ae es van fer servir a la península ibèrica diversos alfabets:

el fenici

el grec

l'escriptura tartasso-iberica (segle IV ae), que: emprava un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, de 27 signes

Orientació dual (dreta/esquerra al sud, esquerra dreta al nord-est)

petites variants fonètiques (diferenciació entre oclusives sordes i sonores al nord-est)

Les inscripcions ibèriques es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ibèrica.

Nous alfabets

Amb el pas dels segles no han deixat d' aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:

-La taquigrafia (Pepys, segles XVII: 300 símbols; Pitman, segle XIX: 65 lletres)

-El Telegraf (morse: aparell, 1832; codi; 1838)

-l'escriptura per a cecs (braille, 1809 - 1852)

-l'IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886)

-El llenguatge de concordança mundial, l'Esperanto (llengua auxiliar planificada, Zamennhof, 1887)

-El codi de signes per a sords.

-Els senyals de transit, etc...

Els elements amb els cuals produïm o fixem l'escriptura tambe han evolucionat radicalment:

-La impremta (Xina, segle VIII; Gütemberg, 1440).

-La maquina d'escriptura (1867).

-El processador electrònic de textos (anys 1940).

Digitalitzacions

es fan necessàries unes especificacions en la recepció dels originals

els originals digitalitzats es poden presentar amb un grau diferent de acabat

original digitalitzat sense composar-mig composat-composat.

Sense composar

en aquest cas l' autor sa limitat a aplicar el text sense fer distincions entre els diferents rangs.

El que presten l'autor es que les seves idees flueixin lliurement sense frens .

Mig composats:

L'autor entregar el text amb algunes modificacions, però sense estar acabat

son idees exposades per l'autor amb ajuda de la tecnologia.

Composats:

aquest text a estat tractat convenient ment per l'autor y te totes les característiques corresponents.

L'autor que ha de tenir coneixements de composició entén que la seva obra no es nomes el contingut si no també el com es presenta.

Estalvia molta feina als preimpresors.

Especificacions d' entrega d' 0riginals no digitalitzats.

Les especificacions son un contingut de normes bàsiques que serveixen de guia per l'autor per entregar el seu treball amb unes mínimes garanties.

L'u s a propiciat una unificació d'aquestes normes de tal maner a que moltes de elles son comunes

malgrat parlar d'originals i que en la empresa es realitzara i que en la empresa es realitzara copia de treball es molt reconfortant sempre uque sigui possible que l'autor entregui copia de l'original i no l'original en si.

a) especificacions d'entrega

-presentar escrits per una sola cara.

-presentar escriptura neta amb marges sense esmenes i interlínia u que sigui fàcil d'entendre la lletra.

-fer servir formats de paper normalitzat.

-utilitzar papers blanc o d'un color clar per afavorir el contrast.

-presentar cada una de les pagines numerades.

-les correccions si ni ha han de estar amb un altre color.

b) entrega d'originals parlats

-presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat(cinta, casset, mp3 etc...).

-Dicció clara i audible, fàcilment entenedora

-Exposició continuada de les idees,sense dubtes acotacions o salts.

c)originals mecanografiats

-Escrits per una sola característiques

-Utilitzar un format de paper estan dar.

-El blanc dels marges de cap i peu i dels interlineats han de ser ampli.

-Han de aparèixer el numero a cada pagina al cap i marginat de la dreta.

-ha de aplicar-se una sangria a la primera línia.

-el text s'ha de presentar sense justificar.

-L'autor no a de incloure correccions a l'original.

-L'original a de presentar-se net sense ratlles esmenes etc... .

d)els impresos

-ha de existir un bon contrast estre el color de text .

-Determinades fonts poden donar problemes en les digitalitzacions. H a de fer-se una prova prèvia abans de establir les condicions de treball.

-Ha de comprovar-se que l'original s'adapti a l'escàner.

Especificacions d'entrega els originals digitalitzats

Aquestes normes estan unificades ,de tal manera que moltes de elles son comunes.

a)Especificacions relatives a la aplicació i formats

-Junt amb el arxius digitalitzats s'ha de entregar sempre:

-Una copia impresa o escrita per una sola cara amb:

-el numero de pagina de l'ultima versió entregada.

-El llistats d'arxius amb el format corresponent.

-L'aplicació o aplicacions amb la que s'ha creat

-la seva versió

-l'entorn operatiu

-Les aplicacions han de ser les mes comuns i acceptades:

Editores de textos per defectes

Editors de textos professionals: Word Excel etc...

Per l' utilització d'aplicacions de maquetació, l'autor la de consultar al preimpresor.

-que cada arxiu es guardi de manera independent.

-Els arxius han de ordenar-se i numerar-se ,amb zeros en les desenes.

b) especificacions relatives a text.

-Fer servir una configuració de text estan-dar.

-El blanc dels marges han de ser amplis

-El blanc de la interlínia també ha de ser ampli

-Ha de aparèixer el numero de pagina.

-Son preferibles originals sense composar, a no se de que l'autor digui el contrari.

-el text ha de estar alineat a l'esquerra, sense justificar i sense partició de paraules.

-No s'ha de forçar el canvi de línia mi de pagina.

-Fer servir en tot el text un sol tipus de lletra.

-Les notes aniran separades del text.

-El quadres i textos s'han de compondre en un document a part i ajuntar-se con arxius independents.

-S'ha de aplicar un sagnat de tabulador a les primeres línies.

-El paràgrafs no s´han de separar entre ells per línies en blanc.

Equips i aplicacions informàtiques empleats en el proces:

Perifèrics d'entrada

Els equips informàtics han de estar connectats a escàners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR)

que permeti la digitalització dels originals mecanografiats

o de originals que estan impresos però que no hi ha arxiu digital.

A mes han de disposar de connexió interna i externa per mitja de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la recepció i enviaments d'originals digitalitzats

un fax pot complementar l'enviament dels originals.

En cas de que l'empresa accepti originals parlat han de disposar de equips de reproducció d'àudio.

Ordinadors

Compatibles (PC) i (MAC)

Els dos entorns son necessaris en la actualitat en una empresa de preimpressió i també en el proces de recepció d'original , atès que l'arxiu digital pot provenir de dos entorns.

En la actualitat son compatibles i, per aixo, es possible compartir arxius entre ells:tot y que aixo pot ser font de problemes, per que es aconsellable tractar-los en l'entorn corresponent.

Fonts

La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s' emmagatzemem es el sistema operatiu del ordinador. Tots els ordinadors incorporen variàs fonts per defecte.

Aplicacions

Les aplicacions d'edició bàsica pròpies de cada sistema operatiu son son suficients per preparar originals digitals

Entre aquest programes trobem Word pad ,text o text edit.

Les aplicacions d' edició professional es troben disponibles en els dos entorns (destaca microsoft word i world perfect).

Formats oberts

ASCH:no conte informació de tipografia ni disseny.

RTF: conte informació de tipografia i disseny molt bàsica.

Formats específics

Processadors de textos: indesingn per exemple

Contenen tota la informació de tipografia o disseny i permeten exportar en EPS .

LES OCR

OCR:

son les sigles d' Optical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a l' ordinador.
És un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que s' assemblin a lletres, a caràcters.






Optimització del recursos:

En els últims anys la digitalització de la informació s' ha convertit en un punt d' interès per la societat.
En el cas concret dels textos, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d' informació escrita, tipogràfia o manuscrita en tot tipus de suport. Aquest mètode implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.





El Reconeixement Òptic de Caràcters:

Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d' una imatge per emmagatzemar - ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d' edició de text o similars.







Problemes en el Reconeixement òptic de caràcters:


El proces bàsic que es duu a terme és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.
partint de una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d' aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant - los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.

Les imatges reals no son perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:

- El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original; La resolució d' aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.

Esquema Bàsic d' un Algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters:

Tots els algorismes de Reconeixement Òptic Tots els algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d’una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.


Per tal de fer - ho es basen en 4 passos:

1. Binaritzaciò





2. Fragmentació o segmentació de la imatge.



Aquest és el procés més difícil i necessari per al posterior reconeixement de caràcters. La segmentació d'una imatge implica la detecció dels contorns o regions de la imatge. Permet la descomposició d'un text en diferents entitats lògiques que han de ser prou invariables per ser independents de l'escriptor, i prou significatives per al seu reconeixement


3. Simplificació de les components.

Un cop aïllats els components de la imatge, fruit de la fragmentació del pas anterior se'ls aplica un procés d'aprimament a cadascuna. Aquest procediment consisteix a anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component de manera que es conservi la seva tipologia, simplificant la seva forma.

4. Comparació amb patrons

• Existeixen altres mètodes com per exemple:

– Mètodes geomètrics o estadístics
– Mètodes estructurals
– Mètodes Neuro-mimètics
– Mètodes Markovians
– Mètodes de Zadeh.

L' OCR: aplicacions

Han introduït aquest processos per augmentar el rendiment dels seus serveis i d' altres que es basen completament en aquestes tecnologies.

Tres de les moltes aplicacions mes destacades :

Reconeixement de textos manuscrits.

Aquests texts es componen bàsicament de caràcters individuals, la majoria d' algorismes OCR no aconsegueixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.



Reconeixement de matrícules:

es reconeixen mediant radars han de ser capaços de localitzar la matrícula d' un vehicle amb condicions d' il · laminació, perspectiva i entorn variables.



Indexació en bases de dades:

cada vegada són més els mètodes que s’utilitzen per organitzar tot aquest material emmagatzemat en bases de dades.
Un d' aquests continguts són les imatges
Actualment han aparegut cercadors que proporcionen la possibilitat de buscar imatges mitjançant el text que apareix en elles, com el cercador DIRS.
Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d’imatges i demostra que l’OCR encara pot donar molt de si.

Tipografia digital

Creació tipogràfica:

professionals - fundicions digitals

b. autor- aplicació especialitzada

Aplicacions de creació tipogràfica – fontlab- fontcreator (images)

hi ha 2 tipus de tipografia: en vectors i en mapa de bits .

Fonts bitmap

(herència matrius fotocomposició)

fonts vectorials

(arquitectura digital)

Fonts vectorials:

Formes definides amb línies i punts.

Impressió independent de la resolució del dispositiu de sortida-fonts escalables.

Representació en pantalla (bitmap de pixels) mitjançant la tècnica antialiasing.

(suavitza limits atorgats ,grisos), molt útil per que aplicacions de text molt grans no es veien pixelades. (imagen)

A. extensió ATM

B. Sistema operatiu.

Tipografia digital.

Postscrip 1 (ps1)

Definides per corbes de Bèzier (foto)

Es la primera tecnologia de fonts vectorials.

No portable completament.

Versions diferents per MAC i WIN.

Composat per 2 fitxers.

Fitxer de impressió o vectorials:

la maleta de fitxers bitmap o la pantalla.

a. MAC: maleta de fonts amb 2 o me tamanys (Innecesaria amb ATM)

1. Font de pantalla=bmap.

Interpreta les dades metriques

2. fonts d'impressió: sense extensió

.definició del contorneig de la font per impressora.

b.WIN : sense maleta.

1: font de impressió = pfb.

Definició del contorneig de la font per impressora

2. arxiu de informació mètrica= afm/pfm.

Informació utilitzada per composar la font.

Ocasionalment= inf- arxiu de text amb el nom de font i altres dades.

Font de pantalla

Joc de caràcters bitmap

(10,12,14,16,18 y 24 pt)

.ampliacio= font escalonada

Diferent series per font.

Vinculació font de pantalla amb outline font.

( garantitza que sèrie triada serà la impessa )

True type (Ttf) (foto)

Definides per “splins”

(funcions de programació )

portable completament (multi plataforma).

Composada per fitxer únic (vectorial)

Extensió . Suit o .TT

(Anteriorment) S' acompanyaba de maleta de tipus per accelerar visualització en pantalla= desfasat per ATM i potencia de CPUs.

PS1 vs TT

PS1

Materialitzat optim – mateix LDP (ps)

.Acceptada per tots dispositius Ps

Fonts de treball per totes les factories.

TT

.Major versatilitat multi plataforma (PC)

.Fitxer únic.

Rasteritzaciò mes lenta – conversió a PS

.No acceptada per tots dispositius a PS

Millor hinting- major pes de memòria

(2048x2048 vs. 1000x1000)

Múltiple master (MMf)

Desenvolupament de PS1 realitzat per Adobe.

Actualment abandonada per adobe pel desenvolupament de l' OTF.

Basat en unicode- doble byte (65.000 caràcters)

Cada font adopta forma diferent sense distorsió.

Nomes funciona amb utilitat ATM.

Open type (OT)

Desenvolupament d'Adobe i MS i adoptada per Apple

Basat en unicode- doble byte (65.000 caràcters)

.Conjunt de caràcters expandit i opcions tipogràfiques avançades.

Arxiu únic -Font auto contendia.

Total compatibilitat amb fonts Ttf i PS1.

Versatilitat de recursos

Versaletes reals ( no modificacions deformades per aplicació)

xifres clàssiques desalineades ( vs. Modernes alineades)

Fraccions i ordinals.

Lligadures (especialment important per a fonts cal·ligràfiques)

Caràcters decoratius= galment, integrats dins la versió cursiva.

.editables des de la paleta de caràcters (MAC) o paleta glifos (Indesing)

Caràcters diferents= ideals per a capitulars. (les lletres del començament del capitul de un llibre que moltes vegades es molt mes gran que el reste de lletres)

Caràcters no llatins.

Standard- 387 caràcters -21 idiomes

Pro -21 idiomes centro europeus

com-48 idiomes.

Open Type i aplicacions

Indesing: des de la introducció CS

Quarc: des de la versió 7.0 suporta Unicode i Open Type.